Història

L'ocupació humana de l'indret, cal remuntar-la al període ibèric , entre els segles II a C. i I a C. La romanització implicà una nova estructuració del territori basada en l'explotació agrícola, de la qual en van sorgir les vil·les, els antecedents més propers de les nostres masies.

L'arribada dels repobladors cristians va comportar l'acastellament del territori, i a partir de l'organització dels castells termenats va sorgir una nova organització, en funció del perill musulmà i del control aristocràtic del territori.

El castell d'Òdena es cita ja a l'any 957. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena , protagonistes de les violències feudals dels s. XII i XII. Els Òdena vengueren la propietat als Cardona. A partir d'aquest moment, el senyoriu odenenc canvia en diverses ocasions de propietari, oscil·lant entre els comptes de Barcelona, la casa de Cardona i per últim, els Medinaceli, que varen mantenir-ne la propietat fins al segle XIX.

El castell d'Òdena , situat sobre un tossal de guix, presideix la població amb la torre de defensa vigilant, com a principal resta del que fou el poble murallat. Símbol del municipi, és una construcció d'onze cares, una mica inclinades, que conserva en algunes parts l'arrebossat original. En resten, a part de la torre, part de les línies de defensa i algunes de les antigues vivendes, algunes d'elles excavades a la roca del guix.

També el terme d'Òdena fou escenari d'importants episodis bèl·lics durant la guerra contra Napoleó , jugant un paper important en la resistència a l'ocupació francesa de la població d'Igualada. ( Font: Josep V. Mestre Casanova)