La Fira de Sant Sebastià - I Fira de la Baronia d'Òdena

Celebrada des del segle XVII, la Fira de Sant Sebastià és com la Festa Major d'hivern del poble d'Òdena. 

Per Sant Sebastià gaudirem de la BARONIA D’ÒDENA, la fira dels castells i terra de frontera. La fira tindrà lloc diumenge 26 de gener de 9h a 14h. L’organització és a càrrec de l’Ajuntament d’Òdena i la producció a càrrec de Mapamundi Produccions, SL.

En primer lloc a partir de les 9h del matí començarem amb un bon esmorzar a la brasa amb cansalada, botifarra crua, botifarra negra i un bon pa amb tomàquet, oli, vi i aigua pel preu de 4€.

Durant tota la jornada hi haurà el MERCAT HISTÒRIC: Productes artesans tant de tipus alimentari com de factura manual: formatges naturals, escuts heràldics, joguines de fusta, mitologia, embotits, treballs de cuir, ceràmica, cristall, dolços i pastes medievals, sabons naturals, esmalts, icones, pa de figa, perfums..

A més gaudirem d’un taller didàctic i participatiu d’Encunyació de monedes del tresoret d’Òdena, en el qual els infants podran encunyar-se una moneda que reprodueix un dinar d’Òdena i que podran emportar-se gratuïtament la còpia a casa. L’any 1943 una barrinada d’explosiu va fer saltar com altres vegades un munt de pedres de guix a la pedrera ubicada al castell d’Òdena; al mig de tot aquell pedregam van aparèixer davant els ulls atònits dels guixaires, la lluïssor d’un sarpat de petites monedes d’or. Afortunadament alguns exemplars s’han conservat i formen part del patrimoni col·lectiu, d’altres però resten en mans privades... Entre les monedes trobades del “tresoret d’Òdena” hi ha un dinar autèntic, que correspon a la sèrie dels encunyats per Yahia al-Mutali de Ceuta. La resta que tenim documentats són 10 mancusos d’or barcelonins que els imitaven i que van estar en circulació durant els regnats de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I, entre els anys 1003 al 1078. Corresponen si fa o no fa, a l’època de la segona generació coneguda dels Òdena, Guillem Bernat i el seu fill Ramon Guillem d’Òdena.

El monitor explicarà les tècniques d’encunyació al llarg de la història, la fosa prèvia dels metalls per obtenir les planxes base de les monedes, el quirats... i la història de la troballa del tresoret d’Òdena.

ACCIONS TEATRALS PERSONALITZADES EN LA HISTÒRIA D’ÒDENA

La 1a i 2a representacions comptaran amb la participació del Trobador del Llobregat, un personatge itinerant amb el seu sac de gemecs anirà relatant els diversos moments de la història medieval d’Òdena.

1. Guillem I d’Òdena, corsari del Mediterrani

“A finals de l’estiu de 1226, dues sageties amb base a Tarragona amb patent de cors manades per Guillem I d'Òdena van atacar en aigües d’Eivissa dues embarcacions (una galera i una tarida) del valí de Mallorca, de les quals van capturar-ne una, mentre l'altra galera va fugir. Com a represàlia els musulmans van capturar dues embarcacions catalanes, una de Barcelona que venia de Bugia a Mallorca i d’una altra que anava a Ceuta. Aleshores Jaume I va enviar a Mallorca al montpellerí Jaques Sanç, en un lleny de quaranta rems perquè reclamés la devolució de les preses. El valí de Mallorca, aconsellat pels mercaders genovesos i pisans, competidors dels catalans en el comerç de la Mediterrània occidental, va menysprear la reclamació, i llavors Jaume I va decidir d’emprendre la conquesta de les Illes.

En una assemblea a Barcelona celebrada el 1228 Jaume I va exposar el seu projecte de conquerir Balears. Només un any després, el 5 de desembre de 1229, surten de Salou, Cambrils i Tarragona, un total de cint-i-cinc naus, divuit tarides, dotze galeres i cent entre buces i galiots, més altres barques menudes. L’expedició es va culminar amb l’entrada a Mallorca el 31 de desembre de 1229, després d’un gran setge.

2. El cabdill Almansur conquerí el castell d’Òdena

Quan els àrabs van conquerir les terres de la península Iberica la van anomenar “Al-Andalús” que vol dir terra de bàrbars o incultes. En aquell temps la cultura islàmica era molt més avançada que la cristiana i sovint formar-hi part era signe d’ una millor vida. Les terres ocupades pels àrabs tenien nous sistemes de reg com les sèquies i les sènies que milloraven els cultius. De cultius també en van portar de nous com les albergínies, les escarxofes o els espinacs. Van introduir el sistema de numeració que utilitzem actualment i en astrologia i medicina van fer nombrosos avanços. Els seus escriptors traduïen a l’àrab obres dels antics grecs i romans ja oblidades.

Tot i la progressiva estabilització repobladora cristiana, aquestes terres continuen sent durant molts anys una zona de perill en ser terra de frontera, terra de marca; els períodes de tranquil·litat, que són cada vegada més llargs, es veuen interromputs de quan en quan per devastadores ràtzies musulmanes. Segons una crònica àrab medieval, tal com recull Dolors Bramon, entre el juny i l’agost de l’any 982 en una d’aquestes ràtzies el cabdill Al-Manṣur o Almansur va atacar Pamplona i “després anà cap al territori català i conquerí el castell de M.nt F.riq, Garunda wa W.t.n.h”.

Com que “l’escriptura àrab consigna només les consonants i la diversa vocalització ens permet saber el significat del terme escrit”, s’arriba a la conclusió que les inicials citades cal vocalitzar-les com Wutinah o Wutunah, i aquest terme és el topònim Òdena.

3. Campament de les host d’Òdena

Presència de 8 soldats recreadors històrics que representaran diversos enfrontaments entre els soldats del senyor d’Òdena i els sarraïns d’Al-mansur de l’any 982. S’ubicarà un campament medieval amb recreadors històrics, vida quotidiana...

4. Camins oberts per l’amor, llegenda del Castell d’Òdena

“Des de temps immemorials, des de l’aparició de la vida damunt la Terra, contem que un home habità un gran turó de guix que s’aixecava com un gran Hèrcules, al bell mig d’una fèrtil i bonica fondalada.

Segles després es construí, a la part més alta del turó, una inexpugnable fortalesa, un recinte emmurat, per a la defensa contra els atacs del moro.

El governava el senyor d’Òdena, senyor feudal que rebia el nom d’aquest Castell. Era un baró, guerrer sanguinari, conegut arreu de tota Catalunya per les seves malifetes. Desitjava desposar-se amb una donzella, filla del veí senyor de Jorba i molt admirada per la seva extraordinària bellesa.

Sol·licità la mà de la somniada donzella amb l’aportació d’un significatiu i abundós dot però veié rebutjada la seva ofrena pel pare de la noia, el senyor de Jorba, que qualificà a qui volia ésser el seu gendre, d’home de poc senyoriu i de bàrbars costums.

L’enamorat, amb el cor trencat, per donar fe de la gran riquesa que posseïa una de les branques més sòlides de la Catalunya feudal, ordenà als seus vassalls que construïssin, amb rajoles d’or massís, el camí que enllaçava ambdós castells. Un cop finalitzada la sumptuosa obra d’enginyeria, que seria digna d’admiració, el senyor d’Òdena emprengué camí de nou al veí castell de Jorba per a reiterar les bones intencions d’amor etern a la seva estimada i d’amistat envers el seu futur sogre, ja ofertes temps abans.

El pare de la donzella alliçonat per l’actitud del pretendent que havia posat fins i tot or al trajecte que la seva filla recorreria fins al veí castell d’Òdena, no deixant que els seus peus trepitgessin ni tant sols la pols, origen mateix de l’home, concedí la mà de la noia al senyor d’Òdena, unint els dos respectius senyorius que il·luminaren el cor de Catalunya durant molts segles després...”

Per commemorar aquest gran esdeveniment es van celebrar grans festes, i unes justes o born en les quals s’establirà combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances, espases i maces. Hi haurà 8 recreadors i 2 cavalls.

Adreça:

Nucli antic d'Òdena (C. Rosari, C. Jaume I, C. del Pi, C. La Torre, Torre de l'Homenatge)

Darrera actualització: 17.02.2020 | 07:49