Una cambra pròpia. Creació i precarietat

Es tracta d’un col·loqui informal entre amigues. Un retall d’una conversa de bar que podríem tenir qualsevol dia quan compartim tant la frustració que sovint genera ser artista i/o emprendre projectes creatius, el cansament davant la precarietat, la resistència davant la desmotivació i el bloqueig, però també l’èxtasi quan aconseguim tirar endavant un projecte, o la força que trobem en comunitats o petits espais de resistència, com poden ser aquestes mateixes converses entre artistes o amigues que comparteixen realitats properes.

Per fer-ho, hem triat com a referent Una cambra pròpia, de Virginia Woolf. Presentarem breument aquesta obra i l’autora, i ens centrarem en què entén Woolf per una cambra pròpia, i quina és la importància d’aquesta idea. En motiu del 8M, farem aquesta mirada al passat acompanyada de reflexions i experiències pròpies en l’actualitat, tot parlant de què entenem nosaltres com a cambra pròpia (i reflexionant sobre com han anat mutant les llarg amb el pas del temps, amb canvis significatius com l’arribada de la corrent elèctrica a les nostres habitacions). En aquestes reflexions, s’entreveurà o es parlarà de fons de com ha avançat la lluita feminista, i quines son les noves dificultats per a la dona artista.

Finalment, obrirem la conversa amb el públic. La idea és convidar-los a reflexionar amb nosaltres. Per això proposem fer un vermut quan acabem de xerrar, on fer aquest intercanvi més de tu a tu, i de manera més fluida. Volem construir una cambra pròpia simbòlica amb cartró, i deixar a la disposició de les participants fulls en blanc o follets amb preguntes dirigides, per exemple: què entenen per cambra pròpia?, i que puguin enganxar aquests papers a la cambra col· lectiva que haurem construït, que simbolitzarà el relat conjunt que volem promoure amb aquest col·loqui.