De la conferència de relacions intergeneracionals se’n van extreure conclusions fetes pels mateixos assistents
Dimecres, 13 de juliol de 2011
El passat dijous 30 de juny la mestra Rosa Arbós va fer una conferència sobre les Relacions Intergeneracionals al Casal d´Avis del nucli d´Òdena. Aquí també hi assistí la regidora de Gent Gran Ramona Vila. Entre d´altres aspectes es parlà del paper de cangur que fan avui en dia els avis i àvies. Arbós va afegir que ells tampoc s´han de sacrificar perquè els seus fills visquin millor. Ella mateixa va fer referència a professionals com la M. Jesús Comellas i al psiquiatre i pediatre Castells.
Al final de l´acte es va veure un tros del film que protagonitza Paco Martínez Soria a Abuelo, made in Spain i on es veu clarament que una de les seves filles li diu d´anar a viure a Madrid al pis d´ells perquè l´avi faci de cangur dels seus néts. Ell hi va molt il•lusionat i a part de fer de cangur, això sí, el què aconsegueix és unir a la resta de família amb el seu model i tarannà que té donant la màxima importància a la família.
“Els avis també han de posar límits però mai han de fer el paper de pares” va dir Rosa Arbós. Moltes vegades quan se´ls pregunta als menuts quins fets relacionen amb els seus avis i hi veuen estabilitat i calma i els veuen com a reporters de la família perquè expliquen tot d´històries.
La Rosa Arbós va parlar que fer d´avi és com un hobby. Que sigui l´avi i l´avia els que decideixin estar amb els néts i nétes. Per aquest motiu va dir que cal saber dir que no, a vegades als propis fills o filles quan demanen de fer de cangur. A la mateixa conferència es va treure com a conclusió que “tal faràs tal trobaràs” i per exemplificar-ho es van explicar diferents versions del conte de la cullera de fusta per a demostrar que als avis i àvies no se´ls pot marginar perquè si els néts i nétes veuen això ho acabaran aplicant als propis pares.
Darrera actualització: 27.02.2019 | 15:43
Al final de l´acte es va veure un tros del film que protagonitza Paco Martínez Soria a Abuelo, made in Spain i on es veu clarament que una de les seves filles li diu d´anar a viure a Madrid al pis d´ells perquè l´avi faci de cangur dels seus néts. Ell hi va molt il•lusionat i a part de fer de cangur, això sí, el què aconsegueix és unir a la resta de família amb el seu model i tarannà que té donant la màxima importància a la família.
“Els avis també han de posar límits però mai han de fer el paper de pares” va dir Rosa Arbós. Moltes vegades quan se´ls pregunta als menuts quins fets relacionen amb els seus avis i hi veuen estabilitat i calma i els veuen com a reporters de la família perquè expliquen tot d´històries.
La Rosa Arbós va parlar que fer d´avi és com un hobby. Que sigui l´avi i l´avia els que decideixin estar amb els néts i nétes. Per aquest motiu va dir que cal saber dir que no, a vegades als propis fills o filles quan demanen de fer de cangur. A la mateixa conferència es va treure com a conclusió que “tal faràs tal trobaràs” i per exemplificar-ho es van explicar diferents versions del conte de la cullera de fusta per a demostrar que als avis i àvies no se´ls pot marginar perquè si els néts i nétes veuen això ho acabaran aplicant als propis pares.
